Enquesta sobre la creació de la cuina de col·lectivitats i la possible constitució d’una xarxa de cuines escolars fomentant l'alimentació saludable i sostenible.

El projecte Cuina de Col·lectivitats i Escola Taller de Restauració amb criteris ambientals i socials s’emmarca com una actuació estratègica dins del PAM 2023–2027 de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Es tracta d’una proposta integral que té com a objectiu principal la transformació d’un espai municipal —actual equipament educatiu— en un nou dispositiu comunitari i públic orientat a l’alimentació saludable, la formació ocupacional, la inserció sociolaboral i el foment de l’economia social i solidària.

L’equipament s’estructurarà en dues plantes diferenciades. A la planta baixa s’hi situarà la cuina de col·lectivitats, una infraestructura amb capacitat per subministrar àpats a diferents serveis municipals, especialment a les llars d’infants públiques municipals (LLIPM), Escola del Bosc, escoles de primària i instituts que es vulguin adherir al projecte i al servei d’àpats a domicili destinat a persones en situació de vulnerabilitat. Aquesta cuina funcionarà sota criteris de compra pública responsable, prioritzant aliments de temporada, proximitat i ecològic, i contribuirà així a la consolidació d’un sistema alimentari local més just, resilient i ambientalment sostenible.

Comptarà amb dues línies:

1. Una línia calenta per abastir centres educatius (llars d’infants públiques municipals, escoles d’educació primària i instituts, altres col·lectius).

2. Una línia freda d’àpats per abastir el programa de serveis socials d’àpats a domicili per a persones en situació de vulnerabilitat.

Aquesta iniciativa dona resposta a una doble necessitat identificada al municipi.

1. Disposar d’una alimentació de proximitat, saludable i sostenible, en tots els centres educatius (llars d’infants públiques municipals, escoles d’educació primària i instituts).

2. Facilitar l’homogeneïtat en criteris ambientals, socials i de salut en el servei de menjador escolar del municipi.

Es donarà resposta a les necessitats detectades mitjançant la creació d’una cuina de col·lectivitats, on es prepararan els menús escolars destinats a les llars d’infants públiques municipals i als centres educatius del municipi que no disposin de cuina pròpia i vulguin adherir-se al projecte. Paral·lelament, es preveu impulsar una xarxa de col·laboració oberta també als centres que sí disposen de cuina i vulguin sumar-se a la iniciativa, amb l’objectiu de compartir recursos, coneixement i bones pràctiques.

L’objectiu no és centralitzar la preparació dels dinars de totes les escoles i instituts, sinó el contrari: mantenir l’autonomia de cada centre en la gestió del seu menjador i en l’elaboració dels menús, tal com funciona actualment. Amb la creació de la xarxa, però, els centres educatius podran formar part d’un projecte comú que ofereixi suport, coherència i una mirada compartida sobre l’alimentació escolar al municipi. Aquesta xarxa permetrà establir una estructura comuna a nivell municipal, que faciliti el treball conjunt entre centres i reforci el compromís col·lectiu per uns menjadors escolars més saludables, sostenibles i arrelats al territori.

Aquesta xarxa podrà oferir, per exemple, una proposta de menús orientativa o fitxes de producció, formació continuada per al personal de cuina, assessorament dietètic, la distribució d’una part dels aliments seguint criteris de compra pública responsable,...

El projecte es basa en el paradigma de l’agroecologia. És un corrent de pensament i d’acció que vol donar resposta, tant des de la teoria com des de la pràctica, als problemes ecològics i socials que ha generat la industrialització de l’agricultura i l’alimentació.

El projecte proposa una compra responsable dels recursos hortícoles de proximitat. Amb l’objectiu de donar un servei que sigui beneficiós per a les persones, per al medi ambient i per a la societat en el seu conjunt.

El municipi disposa d’un entorn amb un notable potencial agrícola, capaç de contribuir a l’abastiment de la cuina de col·lectivitats amb productes hortícoles sostenibles i de proximitat. Aquesta realitat ofereix, a més, l’oportunitat de generar espais de lleure, formació i convivència a través d’activitats amb impacte positiu en la ciutadania, en línia amb els criteris socials del projecte.

Pel que fa a la possible producció agrícola dins del terme municipal, aquesta es pot entendre com una opció de desenvolupament a mig o llarg termini, que requeriria temps i planificació. Mentrestant, es podria valorar la col·laboració amb finques de l’àrea metropolitana de Barcelona que treballen amb criteris de sostenibilitat similars i que podrien contribuir eventualment a l’abastiment del servei. Això permetria avançar cap a una compra pública responsable, prioritzant hortalisses de temporada, proximitat i ecològiques.

D’altra banda, els criteris ambientals també apunten a una disminució de la contaminació de l’aire, la regeneració de la terra, un ús més eficient dels recursos naturals com l’aigua, etc.

El projecte, tant en la part de la cuina com en la de l’escola taller, vol promoure una manera de fer economia que posi les persones i el planeta al centre. S’aposta per una activitat econòmica que reparteixi millor els recursos i millori el benestar col·lectiu, en lloc de buscar només el benefici econòmic. Aquesta visió està molt lligada als valors de l’Economia Social i Solidària (ESS), que defensa posar la vida, la democràcia i la justícia al cor de tot allò que fem.

Aquest model promou la generació d’ocupació estable al llarg de tota la cadena alimentària —des de la producció fins a la transformació i la comercialització a on trobem els i les professionals de la cuina, les proveïdores, l’equip de producció agrària, el transport i la neteja, etc. —, garantint que el valor afegit dels aliments es quedi al territori. En eliminar intermediaris i establir preus justos redueix la dependència de subministraments externs i enforteix l’autonomia econòmica local, fomentant relacions més equilibrades i sostenibles entre el camp i la ciutat.

Al mateix temps, impulsa el comerç de proximitat, revitalitza els mercats locals i obre la porta a noves iniciatives empresarials vinculades a l’alimentació saludable i sostenible, contribuint així a un model econòmic més arrelat, resilient i just.

A més, a través del projecte es vol garantir el dret universal a una alimentació saludable, sostenible i inclusiva independentment de les possibilitats econòmiques familiars.

Aquest projecte parteix de la voluntat de transformar el servei de menjador escolar en un instrument de política pública, capaç de generar ocupació local, reforçar el teixit productiu agroalimentari de proximitat i fomentar hàbits alimentaris saludables i sostenibles entre els infants i les famílies. Per això, el model de gestió haurà d’anar més enllà de la simple prestació d’un servei i situar-se dins d’una estratègia de governança compartida, on administració, comunitat educativa i sector agroecològic treballin conjuntament.

La governança esdevé l’eix que ha d’articular la corresponsabilitat entre l’Ajuntament, la comunitat educativa, el sector productiu local i la ciutadania. No es tracta només de decidir com es gestionarà un servei, sinó de construir un espai de decisió compartida sobre diferents temes que caldrà concretar.

Aquesta governança ha d’estar arrelada en mecanismes estables de participació i transparència, on tinguin veu i capacitat de proposta els representants de les escoles d’educació primària, les AFA, les cuineres i cuiners, els/les productors de proximitat i els serveis municipals implicats. El seu paper no és només consultiu, sinó també propositiu i deliberatiu —però en cap cas vinculant— orientat a garantir la coherència entre els objectius polítics del projecte —sobirania alimentària, sostenibilitat, justícia social i salut— i la seva implementació quotidiana.