Reglament de Participació ciutadana

La participació ciutadana i el compromís dels poders públics per tal de fomentar-la es reconeix a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Els  poders públics han de promoure la participació social en l'elaboració, la prestació i l'avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia.

En data  29 de març de 2006 el  Ple Municipal de l'Ajuntament de  Barberà del Vallès es va adherir a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, document que proclama les llibertats públiques i els drets fonamentals reconeguts als i les habitants dels pobles i ciutats, a totes i cadascuna de les persones que habiten en un municipi i en el qual es reconeix el dret de tothom a la participació política, el dret d'associació, de reunió i de manifestació, i dret a la informació, sense discriminació de cap tipus.

El Reglament Orgànic Municipal de l'Ajuntament de Barberà del Vallès estableix  en el seu article 78 que l'Ajuntament ha de fomentar la participació democràtica i la transparència en els assumptes públics locals. Aquest compromís expressa la voluntat de crear i consolidar un sistema de participació ciutadana adequat a la democràcia local de proximitat que reforci el dret constitucional a la participació. En relació a l'organització municipal, l'article 80 estableix que l'Ajuntament farà un procés d'adequació de la seva organització per afavorir la participació de la ciutadania  en la gestió municipal. També reconeix, en els articles 81 la importància del teixit associatiu per aconseguir una societat participativa i en el 83 estableix:" L'Ajuntament de Barberà del Vallès es dotarà d'un Reglament de participació ciutadana en què es desenvolupin els drets i institucions recollits en aquest títol" 

L'Ajuntament de Barberà, tant per la seva  proximitat,  com pel seu coneixement de la realitat social del territori, és una de les institucions públiques que pot impulsar i fer efectiva la participació ciutadana, afavorint una relació propera entre la ciutadania i els  poders públics.

La implicació i el treball proactiu de la de la ciutadania a la vida col·lectiva són indispensables per a la convivència i  la cohesió social,  a la vegada que un element clau en la gestió de les polítiques locals. La seva participació no ha de quedar limitada únicament a un sistema representatiu, sinó que, cal avançar cap a un model de  democràcia participativa que de forma permanent, reconegui un major protagonisme de tota la ciutadania en la construcció col·lectiva de la ciutat i en les decisions que l’afecten.

Barberà del Vallès té una rica i llarga experiència en processos participatius i canals de participació desenvolupats des d'inicis del segle XXI: el  projecte del Pla de Ciutat, la creació de la Regidoria de Participació Ciutadana, els programes anuals de Participació Ciutadana, tallers participatius, en concret, un taller participatiu sobre el futur Reglament de Participació Ciutadana a l'any 2004, els plans estratègics sectorials amb metodologies participatives,  la creació d'òrgans estables de participació, com els Consells Municipals de Salut, el Consell d'Infants, el Consell Municipal d'Educació, l'eina a internet de Consensus Barberà, i darrerament els Pressupostos Participatius, en són clars exemples.

A nivell associatiu, la ciutat compta amb un ric i vital teixit, prop d' un centenar d'associacions, majoritàriament creades després del 1979, parlem doncs, d'un teixit associatiu jove. Un sector jove és una oportunitat per a la ciutat, un sector on tot està per construir, i per tant, permet imaginar com es vol que sigui, el rol que pot assumir, les fites que es poden assolir, etc. El teixit associatiu de Barberà està lligat a les generacions joves. En els darrers anys s'ha viscut el sorgiment d'un moviment juvenil amb un fort potencial transformador.

L'Ajuntament de Barberà del Vallès reconeix el paper i la importància del teixit associatiu per aconseguir una societat participativa.

Amb la maduresa i experiència de tota la feina duta a terme en l'àmbit de la participació ciutadana i el foment del teixit associatiu, l'Ajuntament de Barberà del Vallès aposta per impulsar, de forma continuada i sostenible en el temps aquestes polítiques o estratègies, a la vegada que vol aprofundir  i fomentar la participació democràtica en els assumptes públics de la ciutat i, és per això que vol dotar-se d'un  un marc jurídic, elaborant una norma comuna, debatuda i  consensuada per als diferents agents: ciutadania a títol individual, col·lectius, entitats i associacions sense ànim de lucre, polítics, polítiques i personal tècnic municipal generant un ampli debat sobre el model de participació ciutadana a Barberà del Vallès i concretat en el present Reglament de Participació Ciutadana i en les lleis sobre aquest àmbit.

Entenem la participació ciutadana com el dret de la ciutadania d'intervenir, de forma individual o col·lectiva en la definició i l'aplicació de les polítiques públiques de l'Ajuntament a través de processos de consulta, deliberació, decisió, implementació i avaluació sobre qualsevol assumpte de la seva competència, a través dels òrgans i els mitjans de participació establerts en aquest reglament i en les lleis.

El text d'aquest Reglament s'estructura en tres títols.

En el primer títol, es tracten les disposicions generals. s'ha volgut partir de la definició del dret de la participació ciutadana com a dret nuclear, al voltant del qual gira la regulació de les diferents formes de participació. El concepte està inspirat en els principis generals de l'anomenat govern obert, introduït per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i  bon govern, en tant que govern obert és essencialment la intervenció de la ciutadania en la presa de decisions públiques.

En el precepte dedicat als principis generals s’ha volgut posar especial èmfasi en la fase de retiment de comptes del procés o forma de participació corresponent, amb l’objectiu que la ciutadania sàpiga el motiu de l’acceptació o rebuig de les propostes debatudes i com n’afectarà el resultat a l’aplicació de la respectiva política pública.
S’ha entès que no cal, en un reglament de participació, transposar íntegrament la regulació de l’accés a la informació pública que ja preveu amb detall l’esmentada Llei 19/2014. Per tant, s’ha dedicat només un precepte a recordar l’obligació de l’Administració de facilitar, com a mitjà per tal de fer efectiva la participació, la informació pública en els termes d’aquella llei.

Finalment, no s’ha volgut deixar de fer referència a l’impuls de l’ús dels mitjans electrònics en la tramitació de tota forma de participació, cosa que s’ha de dur a terme d’acord amb els mitjans tècnics i personals de què disposi l’Ajuntament, i que haurà d’anar compassada amb el desenvolupament de l’Administració electrònica, de conformitat amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. En aquest sentit, es fa especial referència al dret de les persones físiques a comunicar-se amb l’Ajuntament a través de mitjans electrònics, així com fer complir l’obligació que tenen les persones jurídiques i entitats o col·lectius sense personalitat jurídica de comunicar-se amb l’Administració electrònicament, en els termes establerts en la legislació de procediment administratiu.

En el segon títol, s'ha volgut recollir, dins d’una gran categoria que anomenem Instruments de participació ciutadana, totes les formes de participació (les ja previstes en diferents lleis, processos participatius, òrgans estables o temporals, o altres modalitats) que, d’una manera o d’una altra, van dirigides a conèixer la posició o opinions de la ciutadania en relació amb qualsevol aspecte de la vida pública en l’àmbit competencial de l’Ajuntament.
En el capítol I, sota la rúbrica Mecanismes generals de participació, s’han transposat de forma sistemàtica un seguit de mecanismes de participació ja previstos de forma dispersa en diferents lleis. La secció I es dedica a les consultes populars per via de referèndum, un instrument de participació directa per a determinar la voluntat del cos electoral sobre qüestions de transcendència especial amb les garanties pròpies del procediment electoral.
La secció II es dedica al més nou, a les consultes populars no referendàries. S’hi transposa la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana, tenint en compte la Sentència del Tribunal Constitucional núm. 31/2015, de 25 de febrer, que va declarar inconstitucionals i nuls determinats preceptes, en el sentit que únicament són constitucionals les consultes no referendàries sectorials, no les de caràcter general. En les consultes no referendàries sectorials es demana l’opinió de qualsevol col·lectiu per tal d’articular voluntats particulars o col·lectives, però no generals, això és, no imputables al cos electoral. Així, l’adaptació de la Llei 10/2014 a l’àmbit local, comporta, per exemple, determinar el nombre d’integrants de la comissió promotora de la consulta d’iniciativa ciutadana o el nombre de signatures mínimes necessàries per a convocar-la (la Llei estableix uns màxims –en funció del nombre d’habitants– que l’Ajuntament no pot superar, és a dir, que pot flexibilitzar a la baixa).

La secció III incorpora el clàssic dret de petició.

La secció IV desenvolupa els aspectes relacionats amb la participació de la ciutadania en el funcionament i gestió dels serveis municipals, afegint les peticions específiques i la possibilitat de desenvolupament d’òrgans de seguiment del funcionament de serveis i equipaments públics.

La secció V recull la figura de la iniciativa legislativa popular, la qual, d’una banda, estableix un percentatge de subscripcions que millora (en tant que en demana menys) les establertes en l’article 70 bis.2. de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. D’altra banda, s’incorporen determinades regles del procediment previstes en l’article 70 de la Llei 19/2014 (la de transparència), relatives al dret a proposar iniciatives normatives, dins del títol del govern obert.

En la secció VI  té cabuda un tipus de procés participatiu, que la Llei 10/2014 anomena Audiències públiques ciutadanes, diferent en qualsevol cas als tràmits d’audiència i d’informació pública específics que ja preveu la legislació de règim jurídic i de procediment administratiu comú, i la legislació de règim local.

En la secció VII s’introdueix un altre instrument clàssic, com és la intervenció ciutadana en les sessions públiques del Ple municipal, en els termes ja previstos per la legislació de règim local. Com a novetat, s’aprofita per a incorporar-hi un aspecte no exempt de polèmica en l’àmbit local en els darrers anys: la publicació de les actes del Ple en el web institucional, en què no només es transposa l’article 10.2 de la Llei 29/2010, de 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, sinó que s’hi incorpora la doctrina a l’efecte emesa per les agències de protecció de dades de caràcter personal.

El capítol II regula els tradicionals consells municipals. L’objectiu és fer que funcionin, a més, amb comissions de treball ad hoc, de manera que es puguin dissoldre una vegada aconseguit l’encàrrec que va motivar-ne la constitució. L’objectiu d’aquest capítol és redefinir els consells municipals en tres direccions: en primer lloc, racionalitzar-ne les estructures (mantenir només aquells espais que siguin necessaris, evitar duplicitats de funcions i reforçar la coordinació i la integració entre ells). En segon lloc, reforçar aquelles tasques que duen a terme i que són d’utilitat. I, en tercer lloc, redefinir el model (revisar els objectius i les funcions pels quals van ser creats, la composició, el format i el funcionament).

El capítol III d’aquest títol II suposa una novetat rellevant en la matèria, en tant que trasllada al reglament les previsions sobre els processos participatius de l’esmentada Llei 10/2014, de 26 de setembre, amb la idea de superar la rigidesa dels òrgans anomenats permanents de participació, i tenint en compte que es tracta d’una regulació de numerus apertus de processos, en el sentit que només pretén ser un marc de referència per les modalitats existents o que puguin crear-se en cada moment.

Mereix una menció especial l’àmbit subjectiu, doncs, d’una banda, permet que en funció de la naturalesa o l’objecte del procés es pugui reduir l’edat mínima general per participar-hi -que són els 16 anys-, per a fomentar d’aquesta manera la cultura participativa dels menors d’edat; i, d’altra banda, es parteix d’un concepte força ampli de persones jurídiques que hi poden participar i s’adapta la terminologia a la utilitzada per la Llei 19/2014, la qual estableix qui pot formar part del registre de grups d’interès.

Per als casos de processos executats per una iniciativa ciutadana, s’estableix el percentatge de les persones cridades -amb un mínim de signatures- a partir del qual és preceptiva la convocatòria. Fora d’això, es desenvolupa l’estructura i les fases que ha de tenir tot procés participatiu, i es fa èmfasi especial en la fase d’avaluació.

Finalment, s’ha dedicat un capítol específic al retiment de comptes de qualsevol instrument o mecanisme de participació. S’hi ha posat especial èmfasi en la valoració dels efectes que el procés ha tingut en l’actuació municipal —a càrrec dels òrgans decisoris municipals mateixos—, i en la difusió pública i sistemàtica dels processos i els resultats.

El títol III conté la part programàtica de la norma i és el que hem anomenat Foment de la cultura participativa. En aquest apartat, d’una banda s’han    desenvolupat aquells temes referents al foment del teixit associatiu i altres formes d’acció col·lectiva i sobre els Grups d'interès i, de l’altra, l’impuls de la participació ciutadana en l’àmbit intern dels ajuntaments mateixos.

El capítol I, com dèiem, regula el suport que l’Ajuntament ha de donar al desenvolupament de la participació ciutadana al municipi, el qual s’ha de dur a terme de dues maneres. La primera, fomenta i promou de forma activa el teixit associatiu del municipi. La segona té en compte, i reconeix com a interlocutors vàlids, altres formes d’acció col·lectiva que tenen una voluntat manifesta d’incidir en les polítiques públiques del municipi.

Finalment, el capítol II, se centra en l’impuls de la participació ciutadana en l’àmbit intern de l'Ajuntament de Barberà del Vallès. I tracta tant el rol que han de tenir les persones referents o unitats de participació, com la necessitat que els òrgans estables de participació comptin amb personal tècnic facilitador. Així mateix, es posa en relleu la necessitat d’impulsar la transversalitat i de promoure dinàmiques de participació interna dins l' Ajuntament.